Guanyadors del concurs de Pessebres i de carrers.
Diumenge dia 3 de gener abans de l’acte de recollida de cartes del patge Reial es va fer entrega dels premis als guanyadors del concurs de pessebres VII Memorial Xavier Manso i Puigcorber i del concurs d’engalanament de carrers.
El pessebre guanyador en la categoria d’adult va ser per l’Albert Marcé i Maria Godayol.
En la categoria infantil hi havia tres premis que va ser per :
1r Guinard i Jordina Vilà
2n Cristina i Martí Albó
3r Aleix i Bruna Grandio
Els carrers guanyadors van ser el carrer Major en la categoria de Diürn i la Rambla en la de Nocturn
Gràcies a tots per participar-hi
04/01/2010
V Duatló de Muntanya de Folgueroles .
Distància: 6Km. Cursa a Peu
20 de Km. B.T.T.
3 de Km. Cursa a Peu
Observacions: Circuit Català - Lliga Clubs - Ct. Catalunya Absol
Horari: 10:30 hores PL Verdaguer
Organitzador: Club Natació Vic-ETB i Ayuntament Folgueroles
Límit total de participants: 400
Màxim participants no federats: 200
Inscripció abans del dia: 07/01/2010
Altres dades: Circuit Català i Lliga de Duatló de Muntanya 2.010
Campionat Nacional de Catalunya Absolut
Inscripció oberta a tothom !!!
Inscripció on-line o presencial a la Federació
Preu federats en triatló i FEEC: 18,00 €
No federats: 30,00€
Cadet i Junior federat: 3,00 €
Cadet i Junion no federat: 15,00 €
Lloc: Plaça Verdaguer
Data: 10/01/2010
Hora: 10:30:00
http://www.duatlobttfolgueroles.blogspot.com/
04/01/2010
Cavalcada de Reis.
Concentració a les 18:30 a la plaça Verdaguer per tal d´iniciar el recorregut de la cavalcada:
Carrer Rambla, Camp de Futbol, carrer Josep Mª Casacuberta, carrer Onze de Setembre, carrer Ricardera, carrer Bellmunt, carrer Sant Jordi, Avda Poetes Catalans, Avinguda Atlàntida i plaça Verdaguer
04/01/2010
La dignitat de Catalunya.
Editorial publicada per 12 diaris catalans el dia 26 de novembre de 2009: Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre, El Punt i l´AVUI
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al•lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
27/11/2009
Independents i CiU donen per tancada la crisi a Folgueroles.
Independents i CiU de Folgueroles donen per tancada la minicrisi originada la setmana passada per la desautorització de Josep Farré (CiU) a l’alcalde Carles Baronet (independent) en la polèmica pels tallers terapèutics de la gent gran. En un comunicat la qualifiquen de "discrepància puntual".
En un comunicat firmat conjuntament pels dos portaveus, el mateix Baronet i Miquel Masramon, es qualifica l’afer de “discrepància puntual”, i la destitució de Farré com a regidor de Benestar Social de “reajustament de responsabilitats”. “Que ningú dubti”, acaba dient el comunicat, “que el nostre pacte és sòlid i que culminarà sense entrebanc l’actual mandat municipal”.
El procés que encara no ha culminat ha estat el de reestructuració del cartipàs. Després que la setmana passada se li comuniqués a Farré a través d’un decret d’alcaldia que se li retiraven les delegacions de Benestar Social i que se li adjudicaven les de Salut, ara per ara es dóna per fet que la remodelació serà més àmplia. “La donarem a conèixer en les pròximes setmanes”, ha explicat l’alcalde.
En les negociacions per tancar la minicrisi de Folgueroles fins i tot hi ha intercedit el president comarcal de Convergència, Josep M. Matas. Entra dins les possibilitats que alguna de les regidories importants del consistori pugui recaure en algun dels dos regidors de CiU. L’alcalde, Carles Baronet, però, es queda la de Benestar Social, més ara amb la pròxima construcció del centre de dia que ha d’integrar els principals serveis destinats a la gent gran.
12/11/2009
L´oposició d´ERC de Folgueroles acusa l´equip de govern d´irregularitats en la contractació de personal.
Les queixes d’uns quants familiars d’usuaris del serveis terapèutics per a la gent gran, que es porten a terme a la Casa del Mestre de Folgueroles, van arribar dilluns fins al ple.
Les protestes per la “destitució” d’una auxiliar dels tallers terapèutics, a qui segons l’equip de govern ja se li havia acabat el contracte, van ser recollides pels partits a l’oposició. ERC i PSC van retreure el cas a l’equip de govern d’Independents i CiU.
Arrel del ple de dilluns al vespre, el regidor Josep Farré ja no està al capdavant de la regidoria de Benestar Social, sinó que l’ha assumit l’alcalde de Folgueroles, Carles Baronet. L’alcalde, que no ha volgut fer declaracions, ha explicat que la redistribució de responsabilitats és una qüestió estrictament d’ordre intern. Lluís Reyné, per la seva banda, ha afirmat que felicitava Josep Farré pel que considera que va ser la seva “valentia” a l’hora de “dir al ple que l’equip de govern no havia actuat bé en aquest cas”. El mateix Farré, que tampoc no ha volgut fer declaracions, ha admès textualment que “la sinceritat no sempre és bona”. Des de l’oposició, Lluís Reyné, portaveu d’ERC, assegura que el cas dels tallers terapèutics podria amagar irregularitats en la contractació. L’alcalde Carles Baronet ha respost dient que “si tenen proves, ho denunciïn als jutjats” i ha afegit que ‘“els únics que han contractat irregularment en aquest ajuntament, eren ells quan governaven”.
Carles Baronet ha volgut recordar a l’oposició que quan governaven el PSC i ERC “aquests tallers no estaven subvencionats”, i que reben subvenció de la Diputació des del 2007. ERC estudia ara la opció de demanar un ple extraordinari per tractar exclusivament aquest tema, ja que es considera que s’ha de ser “més curós” amb temes de contractació en un moment en què “hi ha desafecció política”.
04/11/2009
Folgueroles aprova una moció consulta sobre les consultes i apuja l´IBI.
El ple de Folgueroles va aprovar aquest dilluns una moció conjunta i consensuada entre totes les forces polítiques relativa a les consultes populars sobre la independència de Catalunya. La moció va ser aprovada per unanimitat per tots els partits polítics, Independents, PSC, ERC i CiU.
D’altra banda, el ple també va servir per aprovar les ordenances fiscals del 2010. Aquestes es van aprovar amb els 4 vots favorables dels Independents de Folgueroles i CiU (faltava la regidora Olga Generó que ha estat mare) i les 3 abstencions del PSC i una d’ERC. Els impostos i taxes es congelen, excepte l’IBI que puja un 5% i la taxa de la piscina.
El ple també va aprovar una prórroga en l’execució de les obres de l’ajuntament de Folgueroles. En principi, l’obra que s’havia paralitzat durant diversos períodes festius, ja que està situat a la plaça Major, s’ha d’acabar el 7 de desembre. També es va donar coneixement del canvi de portaveu socialista, que serà Antoni Ortiz. Fins ara ho era Antoni Noguer, que va deixar de ser regidor i el seu lloc l’ocupa Àngel Isern.
03/11/2009
El folguerolenc Joan Vilamala elabora les lletres del disc "Història de Catalunya amb cançons 2.0".
El folguerolenc Joan Vilamala ha estat l’encarregat d’elaborar les lletres de les cançons que formen part del disc ‘Història de Catalunya amb cançons 2.0’. Un disc inspirat en l’edició del mític ‘Història de Catalunya amb Cançons’ editat per Edigsa l’any 1971. Però pensat i adaptat a la llibertat d’expressió, la sonoritat i els intèrprets del Segle XXI i per això s’ha batejat com a 2.0.
Toni Xuclà és l’autor de les músiques i productor musical. Joan Vilamala, autor dels textos, destaca que les diferents formes poètiques que es poden apreciar a cada cançó per tal de facilitar que el disc pugui esdevenir una eina didàctica per a les escoles i instituts.
Quant a contingut històric, el disc recull 1000 anys d’història de Catalunya amb l’aparició de personatges com Guifré el Pelós, Berenguer IV, Jaume I, Ausàs Marc, Pau Claris, Jacint Verdaguer, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradelles i fets que van des de la formació de la senyera passant per compromís de Casp, l’Onze de Setembre, les Bases de Manresa fins a arribar al franquisme, el retorn de Tarradellas i l’Estatut d’Autonomia de Sau. Pel que fa a les lletres, Vilamala destaca que ha pogut treballar “amb molta comoditat” i que el disc s’hi poden sentir des d’heptasíl.labs, fins a alexandrins o sonets, entre d’altres.
A més, un altre dels atractius del disc és que les cançons estan interpretades per grups com Sanpedro, Titot, Èric Vinaixa, Clara Andrés, Névoa, Shuarma, Xazzar, Pau Alabajos, Mirna Vilasís, Miquel Mariano, Marta Rius, Lluís Cartes, Carles Belda o La Carrau, entre d’altres. El disc s’ha editat a la vegada que el llibre de l’obra de teatre amb textos de Víctor Alexandre i la posada en escena va a càrrec de Zitzània Teatre.
28/10/2009
Folgueroles també s´apunta a la consulta sobiranista.
Un grup de veïns convoca una reunió per organitzar un referèndum d´independència.
Un grup de veïns de Folgueroles també ha encetat el procés per poder celebrar una consulta sobiranista al municipi com la d’Arenys de Munt. De moment, han emès una convocatòria oberta i pública per al proper divendres 25 de setembre a dos quarts de 9del vespre a la caseta del Mestre del poble.
La intenció, segons els convocants, és reunir el màxim nombre d’entitats i voluntaris per formalitzar una proposta de consulta en ferm a Folgueroles.
Font: osona.com
26/09/2009
Videos del Youtube.
21/07/2009
Videos del Youtube.
21/07/2009
