Aquesta plaça, abans més petita i anomenada plaça de l'Església, conté el monument principal de Folgueroles al seu il·lustre fill Jacint Verdaguer. Va ser erigit l'any 1908, sis anys després de la seva mort, com un homenatge de Catalunya, dels Països Catalans, que en la inauguració hi eren tots representats. La gent l'anomena "pedró de mossèn Cinto" i ocupa el lloc on ell d'infant va jugar i de jove va ballar, com explica en els seus escrits autobiogràfics.
 És obra de l'arquitecte modernista de Vic Josep M. Pericas i Morros (1881 - 1965) i la pedra és de Folgueroles, pagada per la gent del poble i treballada de franc pels picapedrers. L'efígie del poeta és coronada per un pinacle amb les figures religioses que més estimà , Sant Francesc, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya. Les imatges són obra de l'escultor barceloní Joan Carreras i les lletres de la inscripció frontal de Ramon Baltús, de Vic. En el monument original, a sota del medalló de guix amb la imatge de Verdaguer, hi havia una corona de llorer amb les quatre barres. Sembla que la insígnia catalanista fou mutilada l'any 1924; a instàncies del patronat de la Casa-Museu fou restituïda- a partir de fotografies- l'any 1994.