La vall hermosa de Vic
planera n'és i rodona,
planera com un diner,
rodona com una mola,
sobretot per qui la veu
des del cim de Puigseslloses,
que d'eixa plana és lo cor,
lo botó d'aqueixa roda.
Les Lloses que li han dat nom
semblen, talment, de ciclòpiques,
los palets amb què Roland,
jugava a l'estre alguna hora.
Mes no les pujà Roland,
ni tampoc lo Gira-roques,
ni el gegantàs del Farell,
sinó una santa pastora,
la pastoreta del Puig,
d'aqueixos marges viola.

D'una a una les dugué
des dels munts de Folgueroles,
la rocassa sobre el cap
com si fos una corona,
una corona de flors
de gessamí i de lliroia,
lo fus ballant en sos dits
i al seu costat la filosa.
Al ser al cim del turó,
d'un cap en terra les colga,
del gentil Sant Jordi als peus
fent una pleta de roques.
Sos anyells tanca allà dins
quan vol resar una estona
de Catalunya al patró,
qui, encastellat en sa torre,
defensa als pobres veïns
com sa pollada una lloca.