La font del glaç antigament estava ubicada en una zona d’horts, el que ara son els horts de la sala arribaven per davant de la Font del Glaç, fins a la Font del Rector. La més antiga del poble, segons diuen.

En un principi no era la Font del Glaç sinó POU DE GLAÇ. Amb la seva construcció de pedra en forma de cova ,a l’hivern es glaçava i es feia servir com a nevera. L'antiga nevera desprès es convertir en la font que ara podem contemplar.

La font queda inserida en el marge i un xic enclotada respecte del carrer, amb uns graons de pedra que hi baixen. Es tota obrada en pedra del país, el seu frontal queda endarrerit dos metres respecte la façana principal a través d'un arc de mig punt emmarcat a plec de llibre. A banda i banda arrenquen dos bancs de pedra per seure, una part d'ells arrambats a les parets laterals que els hi fan de respatller i l'altra a l'exterior. A la part baixa del frontal hi trobem la sortida de l'aigua mitjançant un broc d'acer inoxidable colzat i a sota un petit bassal arran del paviment.
Damunt del brollador hi ha una pedra amb el nom de la font gravat i sobre seu un cartell de fusta advertint-nos que l'aigua no és potable.

Té taules i bancs de pedra, plàtans per fer ombra i espai per jugar. Fa uns quaranta anys que es plantaren els plàtans que obregen l'esplanada del davant.