Es troba, com moltes de les fonts de Folgueroles, al costatmateix del torrent. La situació, les taules i bancs, els arbres i els boixos la fan un lloc ideal per refrescar-se de la calor de l'estiu.

Molt antiga, restaurada el 1961. Actualment no és potable, tot i que hi ha gent que en continua bevent, i no es formen les interminables cues. Aquesta font no se sap que s'hagi assecat mai, si més no, no se'n té record. Alguns anys enrere els pagesos, fins i tot els de Gurb, venien a buscar aigua en temps de grans secades. Asseguren que l'aigua d'aquesta font ve del Montseny, ja que una vegada va sortir del broc una fulla de faig. Fins fa pocs anys venia molta gent de la comarca a buscar aigua s'aquesta font, hi havia cues per omplir les garrafes. Asseguren que "L'aigua de la Ricardera no es posa a les cames, ni escorxa els camins".

La font queda enclotada mig metre per sota del nivell del sòl, entre tres parets de carreus de pedra que delimiten l'espai. Uns esglaons de pedra permeten baixar-hi.
A la part baixa de la paret central és on trobem la sortida d'aigua a través d'un broc de ferro. Aquesta cau a un bassal semicircular arran del terra per on desguassa mitjançant un rec diagonal
A banda i banda del brollador disposem de dos bancs de pedra per seure arrambats a les parets lateralsque els hi fan de respatller.

Al capdamunt de la font hi ha l'escut de Folgueroles en pedra i sota seu una llosa de pedra amb el nom de la font escuplit en baix relleu acompanyat d'un vers de Mossèn Cinto Verdaguer que diu així:

Murmuri dolç de fullatges
besoleig d'aigües i flors,
misteriosos llenguatges
de les ànimes i els cors.

És una de les vuit fonts que afloren prop de la riera de Folgueroles, juntament amb la font Trobada, font del Molí, font de la Sala, font del Glaç, font del Rector, font de l'Amat i font de puigsec