Mas La Roca és una masia de grans dimensions situada a l’anomenat veral de dalt del terme de Folgueroles. Aquesta masia aïllada, assentada sobre la roca natural del terreny, es caracteritza per la seva planta irregular, formada per diversos cossos adossats. Està envoltada per construccions auxiliars que creen un espai de barri tancat a les bandes de llevant i migdia. La construcció principal està a la banda de ponent del conjunt, amb dos volums adossats a les bandes de tramuntana i migdia, que comparteixen en part la mateixa coberta.

Descripció Arquitectònica

La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. L’edifici principal es distribueix en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Les obertures són rectangulars, amb brancals de carreus de pedra i llindes planes. Actualment, l’accés principal es fa per la primera planta, a través d’una terrassa empedrada amb una petita escala de pedra.

Destaquen diversos elements arquitectònics:

• Façana de llevant: Una finestra al primer pis amb llinda decorada amb una motllura d’arc conopial.
• Façana de ponent: Una finestra al pis amb llinda gravada amb l’any 1790 i diverses finestres amb ampits motllurats.
• Façana de migdia: Dues galeries superposades amb arcs rebaixats, tancades amb vidre, i una terrassa adossada amb balustrada. A l’extrem de ponent de la terrassa hi ha un rellotge de sol.

Les construccions auxiliars, situades a llevant i migdia, tenen planta rectangular i estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, amb cantonades de carreus ben escairats. Presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta o pedra, segons la part de la construcció.

Un dels elements destacables de la masia són els soterranis, construïts aprofitant les balmes de pedra del terreny, alguns dels quals són inaccessibles. També es conserven diversos estris i aparells de ferro relacionats amb les tasques agrícoles.

Història

La referència documental més antiga de Mas La Roca data de l’any 1113, quan Llobet va fer una donació de la propietat al futur monestir de Sant Llorenç del Munt. L’any 1337, el conjunt de possessions del monestir a Folgueroles incloïa Mas La Roca. A finals del segle XV, l’edifici apareix mencionat en el fogatge de 1497 com “La Rocha”. En el fogatge de 1553, hi consta un “Pere Rocha” a la parròquia de “Sancta Maria de Folgarolles”. Al segle XVIII, la masia va ser reformada per Antoni Rocha l’any 1729, i conserva la tipologia arquitectònica d’aquella època.

Patrimoni i Conservació

Mas La Roca és una masia inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Manté una estructura característica del segle XVIII, malgrat les successives reformes. La masia és accessible mitjançant una escala que condueix a un pati enllosat, coincidint amb el primer pis de la casa. Conserva elements decoratius i utilitaris de pedra acumulats al llarg dels anys, així com subterranis construïts aprofitant les formes naturals de la roca.