Descripció de l’Edifici

La Casa Museu Verdaguer és una casa de carrer, entre mitgeres, d’un sol tram i formada per planta baixa, primer pis i golfes. El portal és rectangular i s’accedeix a l’entrada a través d’uns graons. La part posterior, vers migdia, presenta un recinte cobert per volta de maó (antic femer) i una petita eixida. Des de l’entrada, a través d’una escala visible al primer tram, s’accedeix al primer pis, on hi ha la cuina (al sud) i una habitació (al nord). Més a dalt hi ha les golfes, el sostre de les quals segueix el pendent de la teulada. La cuina té una petita eixida amb mur de pedra. Tant a la planta baixa com al primer pis hi ha portals tapiats que antigament comunicaven amb la casa del costat, la núm. 9.

Construïda amb pedra unida amb morter de fang, l’estat de conservació és bo gràcies a les restauracions realitzades. La casa és considerada la casa natal del poeta Jacint Verdaguer, tot i que hi ha una polèmica sobre si va néixer al número 5 del carrer Sant Jordi, casa dels seus avis materns. Als dos anys es traslladà al núm. 1 de la plaça que avui porta el seu nom.

Història

La Casa Museu Verdaguer és un dels museus literaris més antics de Catalunya, ubicada al poble de Folgueroles, lloc natal del poeta Jacint Verdaguer, a la comarca d’Osona. Fou inaugurada l’any 1967, en ple franquisme. La creació de la Casa Museu Verdaguer va ser impulsada per la societat civil durant els anys 60, especialment per l’associació Amics de Verdaguer, que va recopilar donacions particulars per obrir el museu.

A principis del segle XX ja es va parlar de crear un lloc on recopilar la memòria de Verdaguer, però la Guerra Civil Espanyola va aturar aquesta iniciativa. Durant els anys 90 es va modificar el discurs museogràfic, i l’any 2009 va ser inscrita al registre de museus de Catalunya, gestionat per la Junta de Museus, adaptant el seu discurs museogràfic a persones amb discapacitats visuals. Actualment, la Casa Museu és propietat del poble de Folgueroles i està destinada a recordar el poeta.

Distribució Interior i Exposicions

La Casa Museu Verdaguer està estructurada en tres plantes:

• Planta Baixa: Antigament utilitzada com a corts del bestiar, ara acull l’exposició permanent sobre les etapes de la vida del poeta.
• Primer Pis: Mostra l’ambientació del segle XIX de la cuina i la cambra, època en què hi visqué el jove Verdaguer.
• Golfes: També conegudes com “el dalt més alt”, hi ha un espai dedicat a exposicions temporals, un altre espai dedicat a l’artista Perejaume, i un audiovisual sobre la trajectòria de Jacint Verdaguer.

Peces Destacades

• Pica Baptismal: La pica baptismal prové de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, i en ella rebé les aigües baptismals Jacint Verdaguer l’any 1845. Quan es va crear la casa-museu del poeta, i a causa de les reformes a l’església, es va decidir traslladar la pica a la casa-museu, on es conserva actualment. La pica té forma de copó i està assentada sobre una columna cilíndrica amb anelles a la base. La copa, amb incisions que formen pètals florals i diverses motllures, és buidada interiorment formant una semiesfera que s’uneix a una altra de més petita. És una peça massissa, esculpida en pedra i conserva restes de policromia.

• Flabiol: A la Casa Museu es conserva un flabiol construït amb fusta de ginjoler, format per dues peces: cap i bec. Amb cinc forats de digitació a la part superior i tres a la part posterior, porta la inscripció pirogravada “Reig i Torelló”, probablement anterior al 1920. Aquest flabiol era tocat per Pep Roviretes (1920-1995), l’últim flabiolaire tradicional en actiu de Catalunya, i va amenitzar nombroses festes de Savassona, així com la Festa de l’Arbre de Maig.

Fons Bibliogràfic

La Casa Museu Verdaguer compta amb un fons bibliogràfic especialitzat en la figura del poeta Jacint Verdaguer. Situat a la segona planta, aquest fons està format per aproximadament 1.550 registres entre llibres, hemeroteca, material gràfic, sonor i audiovisual. Inclou una col·lecció de llibres antics i moderns, datats entre l’any 1860 i l’actualitat, que recullen l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions, així com treballs d’estudi i divulgació sobre la seva figura. Destaquen algunes primeres edicions amb enquadernacions singulars i pertanyents a sèries numerades, algunes de les quals formen part de la col·lecció permanent de la Casa Museu Verdaguer.

El fons també inclou quatre col·leccions bibliogràfiques cedides per particulars, entre les quals destaca el Fons Madrenas. Aquesta col·lecció particular del sr. Joan Lluís Madrenas de Folgueroles, ingressada l’any 2020 i documentada el 2021, està formada per aproximadament 450 volums entre llibres, revistes i documents vinculats a la figura, l’obra i el període històric i artístic de Jacint Verdaguer. Destaquen les traduccions de l’obra en diferents idiomes (castellà, eusquera, alemany, anglès, francès i italià), llibres signats i dedicats pel mateix autor, edicions crítiques i estudis sobre l’obra del poeta, així com volums d’altres autors coetanis de Verdaguer i personalitats dels segles XIX i XX.

Història del Fons Bibliogràfic

El fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer, conjuntament amb el fons documental i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. La primera iniciativa de crear una biblioteca a Folgueroles data de l’any 1936, tot i que l’esclat de la Guerra Civil ho va aturar. El projecte no es reprèn fins l’any 1945, quan es prepara una sala a l’actual Centre Cultural de Folgueroles (antic ajuntament), equipada amb la col·lecció verdagueriana que l’Ajuntament de Folgueroles tenia en dipòsit (llibres escrits en castellà de temàtica religiosa i política, entre d’altres). La col·lecció es completa amb la compra d’una quarantena de volums de l’obra de Verdaguer, editats per la Llibreria Catalònia.

Finalment, l’any 1968, amb la inauguració de la Casa Museu Verdaguer, la biblioteca passa a instal·lar-se a l’actual edifici, gestionada per l’entitat Amics de Verdaguer i situada a la planta baixa del mateix. Un cop finalitzades les reformes efectuades a l’edifici durant els anys 80, la biblioteca és traslladada a la segona planta de la construcció. En l’actualitat, el fons bibliogràfic ha estat digitalitzat durant el març de l’any 2020, mitjançant la posada en línia del catàleg bibliogràfic. S’hi poden consultar més de 900 volums del total que integra el fons.