Casol de Puigcastellet

La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet està situada al nord-est de la vila de Folgueroles, en un turó que separa les masies de l’Arumí i el Mas d’en Coll. S’hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila.

Història i Cronologia

El Casol de Puigcastellet es va construir a mitjan segle III aC, tal com indiquen els materials ceràmics i numismàtics trobats al lloc. Tot i la seva curta cronologia, l’assentament va ser abandonat uns cinquanta anys més tard, possiblement a causa de la presència militar romana a la zona. La seva funció i la ubicació estratègica suggereixen que formava part dels límits del territori del poble ibèric dels Ausetans.

Característiques Arquitectòniques

La fortalesa està formada per una gran muralla de 64 metres de llarg i 3 metres d’amplada. A la part externa, hi ha una torre massissa de planta quadrangular, situada en talús. A més, dos grans murs laterals tanquen els extrems per l’interior, limitant amb els espadats del turó.

Entre els dos braços de la muralla, s’obren deu àmbits amb funcions domèstiques i artesanals. Aquest conjunt arquitectònic també inclou dos patis empedrats als extrems, que completen l’estructura defensiva.

L’Entorn del Jaciment

El jaciment està situat a 709 metres d’altitud en un turó a la banda meridional del municipi de Folgueroles, entre aquesta població i Sant Julià de Vilatorta. El turó, un dels primers enlairaments que separa la Plana de Vic de les Guilleries, està format geològicament per margues eocèniques a la base i arenisques gluconítiques al cim.

L’entorn presenta un contrast entre les terres fèrtils de la Plana de Vic, al cantó de ponent, i les zones boscoses de muntanya mitjana al cim del turó. Aquestes terres estan cobertes per una vegetació mediterrània de roure martinenc i alzinar, amb presència de pi roig, introduït possiblement per l’activitat humana.

La Fortalesa: Detalls de Construcció

El Casol de Puigcastellet segueix el model defensiu de “barrera”, amb estructures lineals orientades de nord-est a sud-oest que impedeixen el pas pel turó. Les estructures estan construïdes amb lloses de pedra calcària, col·locades en sec i ajustades amb pedres més petites.

La torre de la cara sud-est és una estructura rectangular de 12,2 metres de llargada i 6,3 metres d’amplada, construïda en talús i adossada a la muralla. La seva inclinació i la falta d’obertures laterals suggereixen que es tracta d’una torre massissa. Es conserven evidències arqueològiques d’un pati empedrat davant dels àmbits 1, 2 i part del 3.

Els Àmbits

A la banda nord-oest de la muralla, s’obren deu habitacions de planta rectangular, construïdes contemporàniament a la muralla. Aquestes habitacions, que mesuren entre 4,5 i 6 metres d’amplada i 3,5 i 4,5 metres de llargada, tenien una funció domèstica i artesanal. El mur de fons de tots els àmbits correspon al mateix llenç de la fortificació.

El Casol de Puigcastellet és un exemple d’arquitectura militar ibèrica amb característiques autòctones, amb influències mediterrànies limitades. Aquest tipus de construcció és hereu de les tècniques de l’edat del bronze final, especialment les utilitzades en altres indrets del Principat.

Comparativa i Context Històric

La fortalesa de Puigcastellet no és un fenomen aïllat en el territori ausetà. Altres fortificacions similars inclouen l’Oppidum del turó del Montgròs (El Brull) i la fortalesa de l’oppidum de l’Esquerda (Masies de Roda de Ter), tot i que aquestes presenten diferències en la seva funció i urbanisme.

La romanització va posar fi a aquest tipus de fortificacions, que es van anar abandonant progressivament durant el període ibèric tardà, a mesura que el nou patró de vida romana s’imposava.