Torre de Morgadès

Like: 116 Gràcies per votar!

Masia aïllada i mig enrunada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i delimitada per una tanca de pedra disposada a la banda de tramuntana i llevant, a mode de barri tancat (s’hi accedeix per un gran portal rectangular, tancat amb una porta de fusta). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i estan, majoritàriament, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats i també s’observen algunes obertures reformades amb maons. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d’accés amb la llinda gravada amb un escut força malmès, decorat amb dos lleons.

De la banda de migdia destaca un porxo al pis, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i maons, i amb el forjat sostingut amb bigues de fusta. La part més destacable de la construcció és la torre de defensa adossada a l’extrem nord-est, completament restaurada i datada al segle XV. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un doble ràfec acanalat. Està distribuïda en planta baixa i tres pisos. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També s’hi observa algun espiell, situat a la part inferior de les finestres. El pis superior compta amb tres obertures d’arc de mig punt a cada parament. Estan bastides amb maons i compten amb un ampit corregut i motllurat de pedra. A l’interior, la coberta està sostinguda amb una solera de bigues de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra. Pel que fa a la masia, tot i el seu mal estat de conservació, cal dir que està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, tot disposat irregularment i amb alguns trams arrebossats.

La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com "Prat Mitjà" (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat (Morató et al., 2000: 96). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “En Prat”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Salvedor Fortuny sta al Mas Prats”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A mitjans del segle XIX, l’edifici pertanyia a la família Picó. Foren els primers protectors del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, donat que també eren els propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, d’on procedia el pare del poeta. Segons unes anotacions inèdites escrites pel mateix Verdaguer entre els anys 1863 i 1865, el nom de l’edifici provenia d’un personatge anomenat Morgadès, natural de les Guilleries i propietari d’una altra torre de característiques semblants a l’entrada de Vilanova de Sau. Anteriorment, la construcció era coneguda com el mas Junyer. També l’anomena com a Mas o Prat Mitjà, segons la inscripció d’un dels dos sarcòfags que hi havia a la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria, desaparegut durant la guerra Civil. Estava dedicat al sacerdot Pere Prat, antecessor familiar del propietaris de l’edifici, mort el 23 de febrer del 1301.

Text:https://patrimonicultural.diba.cat



Comparteix:


Si tens una foto d'aquests llocs que t'encanta compartir, o bé una foto antiga que vulguis que coneguem, o fins i tot una història que expliqui alguna anècdota interessant, no dubtis a enviar-nos-ho a info@folgueroles.com. Estarem encantats de compartir-ho amb la resta de la comunitat i fer que la nostra web sigui una plataforma participativa.
Esperem rebre les teves aportacions!