El poble de Folgueroles

Història de Folgueroles

Períodes Antics

Edat del Bronze (2100 – 1500 aC) : Els primers vestigis de presència humana a Folgueroles daten d’aquest període, amb el notable dolmen de Puigseslloses situat al turó de Sant Jordi. Aquest sepulcre megalític, construït amb grans lloses de pedra, servia com a lloc d’enterrament i probablement com a punt de referència per a les comunitats prehistòriques. La capella de Sant Jordi, construïda el 1477 al costat del dolmen i reformada el 1833, és un testimoni de la continuïtat històrica i religiosa del lloc.
Període Protohistòric (segle III aC) : El Casol de Puigcastellet, una fortificació ibèrica situada als primers turons que marquen el límit entre la Plana i les Guilleries, és una altra joia arqueològica de Folgueroles. Aquest poblat fortificat, construït i habitat pels ausetans, destaca per la seva muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada, amb una torre quadrangular que servia tant per a la defensa com per a la vigilància.

Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana : Durant aquest període, Folgueroles va començar a consolidar-se com a nucli de població al voltant de l’església de Santa Maria, documentada des de l’any 967. L’església es va convertir en el centre religiós i social del poble, al voltant del qual es va estructurar la vida comunitària.
Segles XV-XVIII : Al segle XV, Folgueroles va obtenir l’estatus de batllia i quadra autònoma, un pas important en el desenvolupament administratiu i polític del municipi. A partir de finals del segle XVI, el nucli del poble es va començar a formar dins de la sagrera, una àrea protegida al voltant de l’església. Durant el segle XVIII, es van crear nous barris com la Ricardera, el Passavant i el carrer de la Font, ampliant així l’extensió urbana del municipi.

Edat Moderna i Contemporània

Segles XIX-XX : La principal activitat econòmica de Folgueroles sempre ha estat l’agricultura, una tradició que es manté viva fins avui. Durant l’edat moderna i fins al segle XIX, aquesta activitat es va complementar amb la indústria tèxtil, rural i domèstica. A més, l’ofici de picapedrer es va desenvolupar gràcies a les abundants pedreres de gres tou, material molt valorat en la construcció i utilitzat en molts edificis i escultures de la comarca.
Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) : Jacint Verdaguer i Santaló, conegut com Mossèn Cinto Verdaguer, és la figura més destacada de Folgueroles. Poeta i avantguardista del catalanisme, la seva influència es respira arreu del poble. Monuments com el pedró, la casa-museu, el jardí del poeta situat a la Damunt, i els monòlits que marquen la ruta verdagueriana són testimoni del seu llegat.

Geografia i Situació

Localització

Ubicació : Folgueroles es troba a l’extrem est de la plana de Vic, en una posició estratègica dins la comarca d’Osona (Barcelona). Aquest municipi està envoltat per Tavèrnoles i Gurb al nord, Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau a l’est, Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta al sud, i Vic a l’oest, situant-se només a 5 km de Vic, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.
Altitud i Superfície : Amb una altitud de 552 metres sobre el nivell del mar i una superfície de 10,99 km², Folgueroles combina un entorn natural divers amb una accessibilitat òptima a les principals vies de comunicació.

Entorn Natural

Cantó de Ponent : Aquesta zona presenta un terreny suau esquitxat de masies històriques com Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godayol i la Sala. Els turons com Puigseslloses i Sant Jordi ofereixen vistes panoràmiques i són testimonis de la història del municipi.
Cantó de Llevant : En aquesta àrea, el relleu és més abrupte, amb barrancs profunds i torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall. La vegetació és abundant, incloent pins pinyers, boixos, arboços i ginestars, i la presència humana és mínima, oferint un paisatge gairebé verge.
Bosc d’Alzina Muntanyenca : Aquest bosc predomina a les latituds mitjanes del municipi, amb una rica varietat d’espècies com alzines, roures, avellanoses, tremolades i vernedes. El clima submediterrani continental provoca temperatures que oscil·len entre els 3ºC a l’hivern i els 35ºC a l’estiu.
Pluviositat : El règim de pluviositat segueix el patró mediterrani, amb una mitjana anual de 650 a 700 mm. Les precipitacions són més freqüents a la primavera i la tardor, mentre que l’hivern i l’estiu són més secs. Les dites populars reflecteixen la influència dels vents de llevant en les pluges locals.

Etimologia del Nom

Origen del Nom

Derivació : El nom de Folgueroles deriva de “falguera,” referint-se als boscos de falgueres que antigament dominaven la zona. Aquesta denominació fa referència a la vegetació típica del territori.
Variacions Històriques : Al llarg dels segles, el nom ha sofert diverses variacions, reflectint els canvis lingüístics i culturals. Entre les formes antigues es troben Felgeirolas (898 i 908), Felcarioles (899), Feleceroles (915), Felgaroles (930), Felgarolis (1067), Folguerolis (segle XII), Ste.Marie de Folgeroles, Falgeroles (principis segle XIII), Folguiroles (1330), i Folgaroles (1359).

La Població i l’Economia

Evolució Demogràfica

Les primeres dades de població (folguerolencs) es remunten al 1370, quan el terme tenia 23 focs, vint dels quals pertanyien al domini eclesiàstic. Entre el 1422 i el 1515, la població es composava d’unes 20 famílies i augmentà a partir del 1600. El segle XVIII fou una època de creixement demogràfic, registrant 236 habitants més entre 1718 i 1787, amb un índex de creixement anual proper al 5%. Al segle XIX, tot i les fluctuacions, la població es va recuperar ràpidament, assolint gairebé un miler d’habitants al primer cens modern. Després d’una davallada durant la segona meitat del segle XIX i una recuperació fins a la guerra civil de 1936-39, la població va experimentar una lleugera minva en la postguerra. Des del 1960, hi ha hagut un creixement continuat, arribant a 1.905 habitants el 2005.

Economia

Històricament, l’economia de Folgueroles estava basada en l’agricultura, amb un predomini dels conreus de secà com el blat i l’ordi, i farratge, així com patates. També hi destaca la ramaderia, amb la cria de bestiar porcí, boví i conills. A finals del segle XX, la presència notable de ruscs indicava activitats apícoles. En el sector industrial, l’extracció de pedra de les Guilleries ha estat una activitat destacada, amb la pedra de to groguenc, gris o blavós molt apreciada en la construcció. També hi havia alguns telers de cànem i una notable presència de picapedrers, professió del pare del poeta Verdaguer.

Personatges Il·lustres

Mossèn Cinto Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902) : Poeta romàntic i figura destacada del catalanisme, Verdaguer és una icona cultural no només per a Folgueroles, sinó per a tota Catalunya. La seva obra poètica i la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes el converteixen en un símbol de l’identitat catalana. La seva presència es manifesta en nombrosos monuments, rutes turístiques i actes culturals que es duen a terme al poble.

Altres Personatges

Joan Farré i Oliver (1957) : Mestre cisteller, reconegut per la seva habilitat en aquest ofici tradicional que ha mantingut viva una part important del patrimoni artesanal de la regió.
Joan Nani Roma Cararach (1972) : Pilot de motos i cotxes, conegut per haver guanyat el Ral·li Dakar en les categories de motos el 2004 i de cotxes el 2014, un èxit que el situa com un dels esportistes més destacats de la comarca.

Llocs d'interès

Descobreix els racons amb les seva història del poble de Folgueroles.

Les fonts

Folgueroles, un poble de fonts, descobreix el recull de les que es coneixen, coneix on son i com son, amb el seu estat.

Les masies

Recull de les principals masies del poble per homenejar la pagesia i la seva història

Les pedreres

Poble de picapedrers, descobreix les pedreres existents i desaparegudes per recordar aquest ofici.